Més enllà del bull.

Posted on 28 febrer 2013

0



  • No és el primer cop que en parlo, del bull. Aquest cap de setmana de fred, n’hem fet a casa, un any més de bull, i de fred (una cosa va amb l’altra). Encara ens en quedaven unes penques de l’any passat. Recordareu que les vaig aconseguir a Vilanova, al mercat. El bull és molt bo, però, què hi ha més enllà del bull?. El panorama de la gastronomia tradicional de Torredembarra no s’acaba amb aquest deliciós plat. Encara que per a l’entorn antropològic polític, social i local actual sembla que, si no hi ha bull, no hi ha cuina tradicional de Torredembarra. De fet potser haurem d’assistir a la desaparició de l’espècie de les tonyines, aviat i a mans dels depredadors japonesos, per a redescobrir la molt rica i desconeguda cuina tradicional de la Torre.
    Hi ha plats amb tanta solidesa d’anomenar-se torrencs, com el mateix xató. El xató que a molts els costa a considerar-lo com a plat local, atribuïnt-lo com de Sitges, o de Vilanova, o del Vendrell o fins i tot de Calafell. No tenen en compte que és un plat tant d’aquests llocs, com de Torredembarra. Només cal fullejar el llibre “Ranxets, la cuina a Torredembarra”, editat el 1985 pel Centre d’Estudis “Sinibald de Mas”, com a resultat d’un treball de recerca sobre la cuina torrenca, on se’n parla amb prou propietat.
    A més, parlar del xató és recordar que hi ha una varietat d’escarola a Torredembarra, que és especialment apreciada pels xatonaires: l’escarola de la Perruqueta. Aquesta escarola també coneguda com de cabell d’Àngel, té les fulles molt arrissades i va estar a punt de desaparèixer, va perviure gràcies als pagesos de Torredembarra que en van saber continuar el seu cultiu.
    La xatonada és tant torrenca, com ho son el rossejat, l’espineta, l’all cremat, els asmarris o la truita amb suc, per posar uns pocs exemples dels molts plats genuïnament d’aquí.
    Ara estem fora de la ruta del xató, tant, com fora de la Tarraco romana, patrimoni de la humanitat. Són coses d’aquí, que son nostres, però que alguns atribueixen als de més enllà. Res un pa a cada ull. Algún dia ja ho redreçarem.