Ens volen però no ens estimen.

Posted on 30 Octubre 2012

0



Tal i com està la vida no es poden comprar diaris cada dia, però una cosa que es pot fer és anar a prendre un tallat tot llegint la premsa. El nucli antic de Torredembarra n’és ple de llocs. Si l’impediment econòmic és realment greu sempre es pot visitar la Biblioteca. Llegir és una recomanació essencial en moments com els actuals. Moments que poden tenir una trascendència com els que es van viure a finals dels setanta.
Ho dic perquè llegint veig que la gent que pot perdre la partida, es posa nerviosa. I se’n posen molt de nerviosos. Ho veiem a la premsa, i només centrant-nos a veure el què diuen els Ministres del Govern de l’Estat espanyol. Declaracions catastrofistes i contradictòries, basades en la por a perdre. Em sorprèn molt que dediquin la totalitat dels seus esforços en fer prospectiva negativa d’una Catalunya independent. Enlloc de traçar estratègies per tal d’encabir Catalunya en un Estat descentralitzat on tots els seus socis puguin ser escoltats i tractats amb respecte. No cal recordar que tot i tenir-la en el seu programa, als bascos no els preocupa de forma important l’autodeterminació. Vull dir, no la tenen prioritzada en primer lloc, ells tenen resolt el seu encaix. Catalunya vol fugir de l’actual encaix econòmic, que és per a l’únic que ens volen als catalans.
Està clar que Catalunya es veurà abocada a replantejar-se la seva adscripció actual a l’Estat espanyol, i una solució podria ser la creació d’un Estat català. Que podria mantenir-se en la Unió europea, o no. Però és indubtable que continuaria dins la zona euro. Allò de llegir diaris ho dèia per recordar que la República de Montenegro, és dins la zona euro i no pertany a la Unió europea.
Els catalans som nosaltres per llengua, cultura, història i nació, i nosaltres hem de decidir el què volem fer, tot tenint en compte que estructures d’estat també ho són l’ensenyament, la sanitat i el tercer sector. Més endavant veurem quí ens estima. Tot podria ser que més que l’Estat espanyol, potser ens estima més la Unió europea.

Etiquetat: