Noves referències sobre la capella de La Sort de Torredembarra.

Posted on 22 Setembre 2012

0



El primer manuscrit que que es conserva del Ball del Sant Crist de Salomó data del 1843, enguany aquest Ball Parlat tradicional ha celebrat els seus 150 anys de representacions, primer al carrer i des de fa 40 d’anys a l’interior de l’església parroquial. Amb aquest motiu prou rellevant es va organitzar el març d’enguany una caminada a peu des de la platja d’Altafulla fins a Salomó. El motiu era recordar el camí que, segons narra la història, va fer Josep Nin (1), quan va aturar-se amb el Sant Crist a l’ermita de la Sort de Torredembarra, tot procedent d’Algèria (2). No volem entrar ara en aprofundir aquests fets que, moltes vegades, caminen a cavall entre la llegenda i la història. Només pretenem, sense ser exahaustius, donar notícia breu de tres referències bibliogràfiques d’aquest element patrimonial torrenc, deixant-ne constància historiogràfica de la seva existència.

En primer lloc recordar que el 1984 i juntament amb el Josep-Maria Gené publicàvem un article titulat “Aproximació a l’estudi de l’ermita de la Partida de La Sort de Torredembarra”, en el Recull de treballs 2 del Centre d’Estudis “Sinibald de Mas”, on dèiem: “El que és realment sorprenent d’aquesta ermita és l’existència d’una planta superior, i fins i tot és encara més sorprenent quan l’accés a aquesta segona planta es fa per una escala lateral, que neix arran del Camí de les Vídues. Tenint en compte, també, el gran nombre de fornícules de les parets laterals interiors, pensem que possiblement ens trobem davant d’una ermita de culte i exvots, els quals es dipositarien en la planta superior, sense tenir cap relació amb la planta baixa, on hi hauria el veritable lloc de culte, possiblement sota l’advocació del Sant Crist. No sembla probable que fos un lloc habitat, però, indubtablement, algú s’encarregaria de la conservació. Aquesta tesi la referma el fet que, a Torredembarra, recollim l’existència del renom de «l’ermità» o «ermitana».”

El 1991 el Josep Bargalló i la Montserrat Palau, al llibre col·lectiu “El Ball del Sant Crist de Salomó”, publiquen un article titulat “El Ball del Sant Crist en el context de teatre popular català”, on afirmen: “Els dubtes, doncs, hi són, però tant a Antoni Virgili com a nosaltres mateixos, insistim-hi, ens convencen prou les hipòtesis de Mn. Joan Bernadas. A més, hem trobat d’altres perspectives que semblen reafirmar-les, per bé que tampoc d’una forma contundent. En aquest sentit, podem comprovar documentalment que no és fins al segle XVIII que la devoció del Sant Crist de Salomó, coneguda amb el nom complet, se’ns apareix com a plenament consolidada en una població veïna, però de característiques socials, en aquell moment, prou distintes, com Torredembarra – una vila
marinera, que ja posseïa  una certa indústria, una demografia superior i, sobretot, unes més bones comunicacions marítimes i també terrestres que les d’aleshores força aïllada Salomó. A Torredembarra, a peu de l’actual carretera general i del pont que uneix el nucli urbà amb la zona residencial dels Munts, es troben les runes de l’anomenada ermita de la Partida de la Sort, que estudis efectuats han datat de final del XVII-començament del XVIII i que, segons certa llegenda popular, estava sota l’advocació del Sant Crist, volent lligar la seva erecció – cosa que no se sosté amb les dades històriques a la mà – amb el viatge de Josep Nin. El lector que conegui el Ball recordarà que el mercader salomonenc retornà a casa a través de la platja d’Altafulla i l’ermita es troba al peu del camí de les Vídues que comunicava Altafulla i Torredembarra i, per tant, també Altafulla i Salomó. Fins i tot, aquesta tradició oral torrenca pretén que l’ermita s’aixecà damunt el lloc exacte on la imatge, suposadament, descansà de nit, abans d’arribar definitivament el se lloc de destí.”

Finalment l’any 1995 la Maria-Rosa Riambau publicava en el número 7 de LA SINIA un article titulat “Antiguitats”, on deia: “I ja posats en vena d’antigor, podríem visitar una “misteriosa” ermita, i no em refereixo a la dels Munts, perquè allí no n’hi ha cap, malgrat el nom que porten un carrer i una plaça. Em refereixo a una ermita, més ben dit, a les ruïnes d’una ermita dels segles XVI-XVII (finals del renaixement, segons sembla), que està situada aquí mateix, a quatre passes. Fa poc que he tingut notícies de la seva existència i m’ha costat una mica de localitzar-la. Us donaré la mateixa pista que em van donar a mi: es troba entre el xalet de La Sort i la carretera, en terreny partícular. Segons documentació antiga s’anomenava “La Miseta” i estava ubicada al costat d’un camí fondo que, al seu temps, anava de Creixell a Tarragona. També hi ha l’opinió que el Sant Crist de Salomó hi va fer una curta estada.
He tingut ocasió de consultar el volum número 6 de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya, de Josep-Maria Gavín (Arxiu Gavín), que en dóna referència: s’anomenava Capella del Sant Crist de Torredembarra, vulgarment La Misseta, en estat de ruïna, i la situa en les coordenades de longitud 473, 5º, 0,5’, 10’’ i latitud 41º, 08’, 30’’, respecte del Meridià de Madrid. També hi ha una il·lustració en la que apareix en el mateix estat actual, aproximadament.
Us recomano que aneu a veure-la, perquè és preciosa, i podria donar-se el cas, tota vegada que es troba emplaçada en la zona del nou eixample, que el dia de demà desaparegués, convertida en bloc de pisos. Per altra banda, fa un parell d’anys que es va ensorrar tota una paret, és a dir, sembla que no li queden molts anys de vida.”

Aquesta capella que ha resistit uns 300 anys, és ara en el seu moment més delicat, i pot no sobreviure al pas del temps. Està enrunada i estava coberta per una vegetació espessa que l’ocultava als ulls de la depredació, i que recentment s’ha retirat. A més d’estar afectada per un pla parcial, que no ha tirat endavant per la crisi econòmica.

Acompanyem aquest article amb diverses fotografies actuals, on podem apreciar el seu estat. Veiem a la dreta de la capella uns carreus romans que discòrren paral·lels al Camí de les Vídues (3). Hi han en aquesta capella suficients elements com per a ser objecte d’una recerca molt més aprofundida, o una excavació arqueològica si s’escau.

Entre tots, i fins aquí, només hem posat una mica més de llum i coneixement divulgatiu separant-la de l’oblit en la que ha descansat fins ara. Aquesta Capella romantica hauria d’obtenir també una reforçada fortalesa més potent que la crisi: Una protecció derivada d’una declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). En pro de la seva conservació, cosa que s’hauria d’iniciar ja a partir d’avui mateix.

Notes i bibliografia:

S. J. ROVIRA i GÓMEZ (1991): “El Baix Gaià a l’època de Carles I (1516-1556)”, in: Autors Diversos: “El Ball del Sant Crist de Salomó”, op. cit al text, pàgines 24-26.
La Capella, o ermita devia construir-se posteriorment en el lloc on hi descansà a mitjan del segle XVI l’expedició salomonenca de’n Josep Nin, personatge històric que va testar el 29 de juliol de 1607 a Salomó. (Nota de l’autor)
El Camí de les Vídues, passa arran de l’antiga carretera nacional 340, i és continuació del Camí Fondo. Aquests camins eren de fet camins rals que discorrien damunt de l’antiga Via Augusta. Segons la nostra opinió hem de cercar el traçat de la Via Augusta sota del mateix camí de les Vídues, just a tocar de la derruïda paret de l’absis de la Capella del Sant Crist. (Nota de l’autor)

Etiquetat: