Podríem fer com el granger finès.

Posted on 31 Agost 2012

0



En aquest últim plenari municipal de Torredembarra, hi havia un punt de l’ordre del dia que em va cridar molt poderosament l’atenció. Era la creació d’una comissió per a establir els límits amb Altafulla. De ben segur que es tracta d’un procediment que dintre de la normalitat cerca establir amb claredat la frontera del terme. Intueixo que molt probablement es tractarà d’una reunió on hi seran presents representants de Torredembarra, d’Altafulla i d’algun organisme arbitrador. Fins aquí cap misteri, també suposo que preguntaran a determinats propietaris, si volen estar a una banda o altra de la frontera. Precisament aquí és on m’ha vingut de recordar un acudit, que em va explicar una vegada un amic: Era un granger que tenia la seva terra al Cercle Polar Àrtic, a la frontera entre Finlàndia i Rússia, durant un temps en què la frontera estava sent canviada contínuament. Una comissió de delimitació de Rússia va arribar-s’hi poc abans de l’hivern rus per a enquestar-lo i veure si era una granja en terra russa o finlandesa. El granger va dir que s’ho rumiaria, que tornessin a la primavera i els respondria. Quan per fi van tornar els va dir que ja ho havia decidit, que la seva granja era dins de territori finlandès, perquè ell no podria suportar els llargs i freds hiverns russos!.
Arribats fins aquí, acudit inclòs, això dels límits deu ser una cosa seriosa. Crec que una comissió d’aquesta mena, hauria de preguntar als catalans, si se senten a gust en aquesta banda de la frontera. I en cas negatiu, poder fer com el granger finès, optar pel millor que interessi. La nostra granja no la mourem, però sí que hauríem de tenir la llibertat de poder decidir fins on arriben els nostres límits. O potser no, potser no tindrem ni el migrat poder del pobre granger que sense tocar-la de lloc, va poder canviar-la de país en base a un criteri prou objectiu. Als catalans, raons no ens en falten.