Anvers i revers per la llongada.

Posted on 10 Juliol 2012

0



Dóna gust sortir a passejar per la llongada de la platja, a tothora hi trobes gent, sembla el carrer nou. Tant és el punt on entris en contacte amb voramar, al cap d’uns moments dius: -Anem a passejar. I tot seguit encares cap el Nord, o cap el port. M’agrada anar als Muntanyans, deixes les coses a la sorra i encares la caminada. La cosa, amb pas decidit, enganxa i més que parlar t’endinses en els teus propis pensaments i et deixes portar. Fins al punt que si per qualsevol cosa l’acompanyant et comenta alguna cosa, dius allò de: Què?, disculpa, ara mateix era molt lluny…
En una d’aquestes reflexions anant cap a Creixell, tenia el cap posat en els diners públics que s’esmercen a l’estiu en tota mena de festes. Per a propis i estranys, sense distinció. Estem parlant de molts milers d’euros. Hi pensava sense esperit crític, només veient que és una cosa que es fà i que és així. Festes de tota mena, des de les de barri, o majors, fins a les turístiques. Algunes amb nom ben curioses. Però el que ara em tenia capficat era només el fet que les coses són així. Com aquell qui mira l’anvers d’una moneda, però que només veu la cara, i ni es planteja saber el valor de la mateixa.
En tornar després de girar i encarant el sud amb el port al fons, els pensaments també em donen la volta, i en aquest cas recordo que la taxa d’atur a Torredembarra per l’any 2011 va superar les mil quatre-centes persones. Els pensaments els tenia fixats en albirar quantes persones podien representar. A tres o quatre membres per família, em donava xifres de vertigen. Tampoc ho contava amb cap objectiu, només tenia el cap enfeinat en el revers de la moneda de l’anada. A Torredembarra, al marge d’Alcaldia o de Cultura, el Regidor de Turisme també ho és de Promoció Econòmica. Mentre recollia la meva tovallola de la sorra vaig pensar que de ben segur tenia mala peça al teler.

Etiquetat: