Un somriure

Posted on 23 Juny 2012

0



Les errades ens fan riure, és el que m’ha passat avui llegint l’article “El Ball de Diables, d’aniversari”, signat pel Guillem Bargalló al nou ddT de juny de 2012. És cert, programes com APM, Polònia o Cracòvia a TV3 en van plens d’aprofitar les errades d’uns i altres i que reeditades, ens arrenquen somriures. A més l’humor va car, i la gent en té ganes. Potser ja és hora que tirem per la vena de la rauxa, per altra banda tan característica del propi tarannà català. Només hi ha un perill: el malentès. Per a poder somriure n’hem d’estar sintonitzats. No hi ha res més penós que un acudit explicat a un públic absent, o mal explicat.

Però tornem al somriure inicial, l’article esmentat explica, i molt bé per cert, els inicis del Ball de Diables de Torredembarra. Ah!, i abans no me n’oblidi, el de la dreta (a la foto) i amb pantalons foscos, sóc jo. A veure, seguim, l’article descriu que la gènesi del Ball va anar de la mà del Centre d’Estudis “Sinibald de Mas” – Torredembarra, cert, jo n’era el secretari i puc donar-ne fe. Més concretament, com recorda la Núria Batet, va sorgir del procés de recuperació festiva que estava immersa la Secció d’Etnologia i Folklore del Centre. D’allí van sorgir entre altres el Drac Capsigrany, la recuperació del Ball de Nans i el Ball de Gegants, que ara que em ve a tomb vull recordar que van començar a ballar després d’una sortida a Matadepera. Doncs bé, el que m’ha fet somriure de l’article ha estat l’errada de dir que “molts formaven part de la secció d’Enologia i Folklore del Centre.” És sabut que l’Enologia es la ciència, tècnica i art de produir vi. En canvi l’Etnologia és una ciència social que compta entre els seus objectius la reconstrucció de la història humana, que és a allò que dedicàvem els esforços del Centre en aquell moment.

Ara que hi estem posats a somriure, us voldria explicar un parell d’anècdotes més relacionades amb els inicis del Centre d’Estudis, però com que ja entenc que seria abusar de la vostra paciència ho deixo per un altre moment. Només us avançaré que una està relacionada amb una subvenció que vam demanar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que fins ara només coneixem unes molt poques persones de l’etapa fundacional del Centre. L’altra té a veure amb un fet estrafolari que ens va passar, precisament a Torredembarra, durant una visita que ens va fer per sorpresa el mateix Director General d’Arxius de la Generalitat, que aleshores era l’Albert Manent.

Etiquetat: ,
Posted in: Centre d'Estudis