Fins quan farem el paperina?

Posted on 10 Mai 2012

0



Planificació i entesa. Són fórmules àmpliament provades i d’èxit assegurat, a més les seves propietats tenen característiques multiplicadores quan s’apliquen sumades, i els seus resultats solen ser inparables. Un exemple del primer cas és l’electorat francès que ha optat per una solució des de la planificació, amb l’elecció de François Hollande. No m’agraden les paraules suades i mal emprades, per tant no diré que ha guanyat el socialisme. M’agrada més anar al moll de l’ós de les ideologies i extreure’n el que crec pot ajustar-se millor al què vull dir. Cal planificació per sortir d’un problema.
En el cas de l’entesa, ja són paraules majúscules. Cal més esforç per arribar-hi. En sóc defensor, especialment per als casos d’extrema gravetat. En el seu dia en dèiem governs de concentració, o d’unitat. Si volen sortir-se’n, el grecs per exemple hauran d’optar per aquesta via que contempla certes renúncies per part de totes les parts. La unitat fa augmentar les possibilitats de trobar millors solucions. La unitat serà dura, però el problema a resoldre ho és encara més.
A casa nostra, a la nostra Torre encara estem lluny de cercar solucions. Encara estem uns d’esquena al altres, i assenyalant-nos com a culpables. Encara estem fent el paperina, no ens entenem. No parlem, i estem perdent el temps. Diuen que el primer pas per arribar a la solució és acceptar que tenim un problema. N’estem lluny, encara ens estem tirant els plats pel cap. Caldria rebaixar el to dels adjectius i emprar millor els verbs.
A casa nostra, a la Torre, caldria que suméssim planificació i entesa, per sortir-nos-en de l’atzucac on estem. Difícil ho veig en l’actual mandat, però estaria bé no aprofundir més en la confrontació i iniciar passes segures envers el diàleg. Les possibles solucions no les veurem clares fins al proper mandat, potser ara seria el moment de veure què hem fet malament. Els actes de contrició no son exclusius de la religió, les persones amb sensibilitat i amb intel·ligència emocional també els fan.
Deixem de fer el paperina i cerquem el mínim comú denominador, trobant-lo obtindrem una nova majoria que ens farà inparables.

Etiquetat: