Nen, com pinta el dau?

Posted on 10 Març 2012

0



Així m’interrogava un amic de Baix-a-Mar, en relació a les finances municipals. Justament en aquell moment jo tenia a les mans un exemplar del Periódico de Catalunya on s’informava del rànquing dels municipis en pitjor situació financera, és a dir, una relació dels vuitanta-cinc municipis catalans que havien estirat més el braç que la màniga. En repassar la llista, vam descobrir el nom de Torredembarra entre ells. S’hi indicava clarament que l’endeutament a Torredembarra estava situat en el cent-vint-i-sis per cent. El meu amic em va mirar als ulls i em va dir que, què volia dir allò?. Ai mare, vaig pensar, com ho explico això?. Li vaig dir, que era un tema complex, i per no defugir la pregunta li vaig demanar que posés atenció al que li anava a explicar.
D’entrada calia saber que el pressupost municipal era d’on podríem treure’n l’aigua clara, i amb el portàtil en mà vaig accedir a la plana web de l’Ajuntament de Torredembarra, d’on vaig descarregar-me el pressupost en vigor, que va resultar ser el de 2010. Dic, pel que t’he d’explicar ja ens serveix aquest: mira, el deute de l’ajuntamet es calcula en base al pressupost vigent. Si el pressupost indica que puja uns vint-i-cinc milions i escaig d’euros, vol dir que el deute de l’ajuntament cal situar-lo, a veure, calculadora en mà… un cent-vint-i-sis per cent, doncs sobre els… trenta-dos milions d’euros!. El meu amic, sense treure’m els ulls de sobre va dir, i en pessetes quan és?. Dic, uns cinc-mil tres-cents milions de pessetes d’abans. El meu amic posant els ulls en blanc va dir, més seriós, però això vol dir que tenim dèficit, no?. No, li vaig explicar que no tenim dèficit, el que tenim és un deute molt important.
El meu amic es va anar allunyant a pas lent, com havia arribat. Tot girant-se cap enrere i mirant-me de tant en tant. No sé si les meves paraules el van calmar o excitar, ho sabré quan ell torni a pujar a Dalt-la-Torre ben aviat, tot refent el seu passeig diari.

Etiquetat: